Avantguardisme.

Ara no es fa prô jo encara ho faria:
una galera armaria de nits
o un galió amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.
No pregunteu quines mars fendiríem
-foren aquelles on calgués valor.

Ara no es fa prô jo encara ho faria:
ells foren lladres de l’argent i l’or
i foren lladres si perles hi havia
-jo robaria només per amor.
Fos amb engany si de grat no venien,
jo robaria les noies dels Ports.

I encara sóc cert de trobar una illa
on les penyores pogués amagar,
i fer pagar les més belles estrenes
a les donzelles sota el meu capsal.
Al pler del vent, desplegades les veles,
voldria ésser el més brau capità.

Ara no es fa prô jo encara ho faria
-si d’un amor sofrís el desengany-
lligar l’atzar de la mar a ma vida
i anar tan lluny que no pogués tornar.
Oh, si el vaixell duia el nom de l’amiga
-de tant d’enyor llanguiria la mar.

...........................................

Pues si, este blog se parece cada dia más a mi antiguo fotolog, pero en este caso tendré la decencia de explicar lo que pongo, esto es un poemilla vanguardista, aunque no es todo lo vanguardista que era en un principio porque los versos no están colocados como deberían, pero bueno. En general me gusta mucho este hombre y este poema en particular es muy popular, el matao de Lokillo lo ha musicado en alguna ocasión. Si, este blog empieza a dar asco, voy a tener que empezar a escribir yo algo. ¡Salud compañeros!